Paper o digital?
Fa uns dies, de visita a casa d’uns amics a qui feia temps que no vèiem, vam estar parlant de mapes. L’Alfons, exbomber de la Generalitat de Catalunya al Grup d’Actuacions Especials de Muntanya (GRAE) i l’Araceli, alpinista experimentada del nostre país, són bons aficionats a la muntanya i, ja sigui per feina o per oci, els dos són grans consumidors de cartografia. La seva opinió m’interessava i la conversa va girar al voltant de la dicotomia paper i/o digital.
Per l’ús que ells en fan a la muntanya, l’Araceli i l’Alfons trien el paper. I ho fan amb arguments de pes, que van més enllà del romanticisme que porten implícits els mapes de paper, ja que segons diuen, aquests són més eficaços a l’hora d’orientar-se i tenir una visió global del territori, que no pas les solucions digitals. Perdre’s a la muntanya pot tenir conseqüències fatals i, pel que comenten, ells han estat testimonis de situacions on la gent s’ha perdut tot i portar un mapa al telèfon mòbil, perquè ha estat incapaç d’interpretar els canvis d’escala o orientar-se correctament, cosa que sembla més fàcil d’aconseguir amb les versions en paper.
Certament, a més del plaer que suposa entrar a una llibreria especialitzada i fullejar-los, els mapes de paper tenen alguns altres avantatges. No necessiten connexió a internet ni cap dispositiu (amb suficient bateria) per poder-se consultar, cosa que es pot fer en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Només això ja és un bon argument si som coneixedors de les lleis de Murphy! A més, tal com defensen l’Araceli i l’Alfons, els mapes de paper són excel·lents per mostrar els límits d'una àrea i les seves zones properes, permetent l’anàlisi del conjunt d’una manera molt més senzilla del que ho fa la cartografia digital.
Tot i això, seria absurd obviar que la digitalització dels mapes ha aportat moltíssimes coses interessants a la cartografia: la possibilitat d’accedir-hi d’una manera ràpida i econòmica; es poden emmagatzemar sense ocupar espai físic; la informació que s'hi pot representar és substancialment superior a la dels mapes de paper; es poden actualitzar molt més ràpid, ofereixen la possibilitat de treballar amb canvis d’escala, incorporen funcions addicionals com la geolocalització o la navegació… El paper pot guanyar en alguns aspectes, però és evident que la cartografia digital té moltes més possibilitats.
Al capdavall, el cert és que cap de les dues opcions garanteix la impossibilitat de perdre’s en algun moment. Així que triar el format d’un mapa és, a part d’una qüestió funcional i de necessitats, una qüestió de gust. I hi ha qui, per no perdre la versatilitat i el plaer del paper, es queda amb els mapes de paper de tota la vida, i en canvi altres, opten per la comoditat de portar volums ingents de dades a la butxaca disponibles a un sol clic.
Aleix Anducas. Director de negoci